Avui Gosseta vull explicar-te algo que no t'he dit, pot ser per que l'acabo de descobrir. Que t'estimo? Saps que t'estimo amb bogeria. Que et desitjo? Amb tu esclato de luxuria apasionada i brutal. Que et necessito? Cada segon del dia i de la nit, un 24/7 d'Amor i Luxuria visc amb tu, fins i tot quan ets lluny. Que t'enyoro? Com no he anyorat mai cap dona a la meva vida.
El que no t'he dit i et dic avui t'afecta i molt. Avui anava pel carrer i no sé per quin motiu he començat a pensar en l'entrega d'una submissa. I aquesta empatia meva que em fa possar al lloc d'altres, m'ha fet veure i ser conscient d'una cosa que no havia sentit mai.
Fa tres anys i pico que vas arribar a la meva vida. En tot aquest temps gràcies a tu he aprés molt, moltíssim: de vegades per que m'ho has ensenyat, de vegades per que m'has motivat directe o indirectament a aprendre. Per aquest motiu t'estic molt agraït, ets una dona genial, la meva Gosseta. Qué més es pot dir?
Malgrat tot hi ha una cosa que havia comprés però no havia sentit el que tu sens: avui per fi he entés amb el cor i no amb el cervell qué es l'entrega. I com un esclat de repent he entés el que sent una submissa pel seu Amo o Senyor. He entés (aleluia! pensaràs) el que sens quan juguem, quan ets meva i et faig el que vull. I també he entés la tristesa i dolor de les auténtiques submisses que senten la frustració de no tenir Amo. Saps que sempre he valorat la entrega, la teva entrega. A partir d'avui te un significat molt especial, a partir d'avui potser t'estimo una mica més, molt més, moltissim més, per que avui he entés de debò el que em dones i la sort que tinc de tenir-te. Et demano perdó, Gosseta, per no haver-me'n donat compte abans. Crec que amb aquest nus tanco el Shibari mes fort, el que vols que segueixi ben apretat. Jo també vull que segueixi apretat, per que contra més apretat, mes ens lliga i menys ens en volem desfer.
T'estimo Gosseta.
Hola, benovlgut Jordi, sepre ens estem redescobrint, no sempre ho sabem, ni ho sabrem tot, i per aixos cada petit descobriment esn omple, encara mes, cap a la persona estimada, o subjugada a nosaltres, perque encara que les meves sumises no hagin sigut las meves parellas, si que sempre ens ha unit un sentiment molt important, sense el cual mai haurien pogut ser meves.
ResponElimina