Un camino de experiencias

Un camino de experiencias

divendres, 27 de juliol de 2012

La distància

Sembla una paradoxa, Gosseta, però malgrat que ens separen un munt de quilòmetres, mai has estat tant a prop meu.
"I com s'explica això?" dirás. Doncs molt senzill: et porto dins meu de tal manera que penso en tu a totes hores, quasi li dic "Gosseta" (em retinc en l'ultim moment) a les companyes i fins i tot als companys!! No et puc treure, ni vull, dels meus pensaments. Et necessito, d'una forma tant brutal que mai ho hagués imaginat.
Saps que he jugat algun cop amb algú altre, però no es el mateix, ni de bon tros. Si, m'ho passo bé; sí, disfruto i molt... Però em manca aquella essencia que només tu em pots donar, aquella xispa que solsament tu tens. La teva pell, la teva carona amb llàgrimes als ulls, les teves abraçades... ho trobo a faltar tantissim...
Ets lluny en distància Gosseta,
però ets dins del meu cor, Princesa Cabreta.
T'estimo.