Un camino de experiencias

Un camino de experiencias

dimarts, 7 d’agost de 2012

Una cosa que no t'he dit...

Avui Gosseta vull explicar-te algo que no t'he dit, pot ser per que l'acabo de descobrir. Que t'estimo? Saps que t'estimo amb bogeria. Que et desitjo? Amb tu esclato de luxuria apasionada i brutal. Que et necessito? Cada segon del dia i de la nit, un 24/7 d'Amor i Luxuria visc amb tu, fins i tot quan ets lluny. Que t'enyoro? Com no he anyorat mai cap dona a la meva vida.

El que no t'he dit i et dic avui t'afecta i molt. Avui anava pel carrer i no sé per quin motiu he començat a pensar en l'entrega d'una submissa. I aquesta empatia meva que em fa possar al lloc d'altres, m'ha fet veure i ser conscient d'una cosa que no havia sentit mai.
Fa tres anys i pico que vas arribar a la meva vida. En tot aquest temps gràcies a tu he aprés molt, moltíssim: de vegades per que m'ho has ensenyat, de vegades per que m'has motivat directe o indirectament a aprendre. Per aquest motiu t'estic molt agraït, ets una dona genial, la meva Gosseta. Qué més es pot dir?
Malgrat tot hi ha una cosa que havia comprés però no havia sentit el que tu sens: avui per fi he entés amb el cor i no amb el cervell qué es l'entrega. I com un esclat de repent he entés el que sent una submissa pel seu Amo o Senyor. He entés (aleluia! pensaràs) el que sens quan juguem, quan ets meva i et faig el que vull. I també he entés la tristesa i dolor de les auténtiques submisses que senten la frustració de no tenir Amo. Saps que sempre he valorat la entrega, la teva entrega. A partir d'avui te un significat molt especial, a partir d'avui potser t'estimo una mica més, molt més, moltissim més, per que avui he entés de debò el que em dones i la sort que tinc de tenir-te. Et demano perdó, Gosseta, per no haver-me'n donat compte abans. Crec que amb aquest nus tanco el Shibari mes fort, el que vols que segueixi ben apretat. Jo també vull que segueixi apretat, per que contra més apretat, mes ens lliga i menys ens en volem desfer.

T'estimo Gosseta.

dijous, 2 d’agost de 2012

JA FALTA MENYS

Ja falta menys, Gosseta, per estar junts altre cop. Ja falta menys per posar les meves mans a la teva cintura i sentir les teves sobre mi, per sentir els teus llavis als meus llavis, per tenir el teu cos bonic a la meva disposició, per lligar-te i fer-te patir, alhora que fer-te gaudir i que arribis al cel del plaer.
T'estimo Gosseta.Necessito sentir tot el teu cos prop del meu, la teva veu, la teva mirada directe als teus ulls...
Sé d'uns quants Amos molt protocolaris que em tractarien de no saber de que va la peli. Crec que els que s'ho perden son ells. "Això no es serio..."  Ni ganes!
T'estimo Gosseta meva.
Jordi .

divendres, 27 de juliol de 2012

La distància

Sembla una paradoxa, Gosseta, però malgrat que ens separen un munt de quilòmetres, mai has estat tant a prop meu.
"I com s'explica això?" dirás. Doncs molt senzill: et porto dins meu de tal manera que penso en tu a totes hores, quasi li dic "Gosseta" (em retinc en l'ultim moment) a les companyes i fins i tot als companys!! No et puc treure, ni vull, dels meus pensaments. Et necessito, d'una forma tant brutal que mai ho hagués imaginat.
Saps que he jugat algun cop amb algú altre, però no es el mateix, ni de bon tros. Si, m'ho passo bé; sí, disfruto i molt... Però em manca aquella essencia que només tu em pots donar, aquella xispa que solsament tu tens. La teva pell, la teva carona amb llàgrimes als ulls, les teves abraçades... ho trobo a faltar tantissim...
Ets lluny en distància Gosseta,
però ets dins del meu cor, Princesa Cabreta.
T'estimo.

dijous, 19 d’abril de 2012

Per fi arribes Gosseta. Demà es el gran dia. Et vinc a rescatar de l'aeroport i anem tots dos cap a casa, cap el nostre raconet, el nostre refugi.
Quines ganes d'omplir-te de petons, carícies, de carinyo, d'amor, de... tot. Portar-te volant a un coixí de plomes on et trobis a gust, còmoda i hi puguis reposar.
I després dels petons i les abraçades, un sofà, una peli un bol de crispetes i una corda. Una corda que lliga el teu cos, dolç i excitant alhora, que t'inmobilitza però no et deixa indefensa, per que no hi ha res de que defensar-se, per que es una manera més de dir-te "T'estimo", un altra carícia, un altre forma de fer-te mimos.
La teva arribada a la meva vida em va fer agrair al Pare que et tingui, que sigui conscient de la dona tan meravellosa que ets.


I un cop ens haguem menjat les crispetes i s'hagi acabat la película et faré un petó, t'abraçaré i et deslligaré poc a poc, disfrutant dels teus ulls, de la teva dolça mirada... I sabré que, un cop més, he viscut una experiència meravellosa amb una dona genial, fantàstica, dolça i que m'estima.
Puc demanar més?

dimarts, 17 d’abril de 2012



Ho recordes Gosseta? Una de les sesions a aquell viatge en que em vas fer descobrir una ciutat de conte de fades. Una ciutat on vam descobrir quelcom més que carrers bonics i mercats "perses". Els recordes? Jo també. I no els recordo amb anyorança, sino amb alegria, perque t'estimo i m'estimes. La nostra vida junts es la continuació d'aquella matussera sessió, de carrers bonics i d'agafarnos les mans i robar-nos el cor mutuament. No tinc un record viu, et tinc a tu, i això em fa ric.
T'estimo Gosseta del meu cor.