Ho recordes Gosseta? Una de les sesions a aquell viatge en que em vas fer descobrir una ciutat de conte de fades. Una ciutat on vam descobrir quelcom més que carrers bonics i mercats "perses". Els recordes? Jo també. I no els recordo amb anyorança, sino amb alegria, perque t'estimo i m'estimes. La nostra vida junts es la continuació d'aquella matussera sessió, de carrers bonics i d'agafarnos les mans i robar-nos el cor mutuament. No tinc un record viu, et tinc a tu, i això em fa ric.
T'estimo Gosseta del meu cor.