Quan tu no hi ets, gosseta,sento un gran buit.
La casa es trista, freda, buida, em falta la meva gosseta. Et trobo a faltar al cotxe,al menjador, al llit...
I quan per fi tornes, la joia de tenir-te altre cop al meu costatsupera totes les angoixesde la separació. Els buits desapareixen, el cor meu torna a bategar i tot es alegria.
Soc feliç al teu costat gosseta, perque quan vull poseeixo el teu cos, però sempre poseeixo el teu cor i la teva entrega.
No podría trobar ningú millor sota la capa del sol per a compartir la meva vida.
T'estimo gosseta, y vull dir-ho als quatre vents. Que tothom sàpiga que la meva esclava es alhora la reina del meu cor.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
¿Quien ha osado decir que en el BDSM no hay lugar para el amor? ¿Quien ha osado defender que los Amos no deben amar, o dejan de ser Amos? ¿Quien se ha atrevido a afirmar que las esclavas no pueden ser reinas?
ResponEliminaEnhorabuena mi Señor Kondolor..... por su bello, dulce y maravilloso amor.
(Ojalá algún día pueda conocer a su esclava/reina)
Besos sumisos